Casa Lleó i Morera: la bellesa de l’interior

A poques passes de les altres joies de l’Illa de la Discòrdia, la Casa de Lleó i Morera ha tornat a mostrar-se al visitant en la seva esplendor original després de l’última restauració realitzada en 2008. Excepte per la criticada absència de les nimfes dels baixos i de la tribuna, la darrera de les quatre restauracions d’aquest magnífic edifici permet avui als barcelonins i els visitants acostar-se millor a un dels treballs més significatius del gran arquitecte modernista, Lluís Domènech i Montaner.

Construïda entre 1902 i 1906 per encàrrec de la matriarca de la família Lleó i Morera, Francesca Morera i Ortiz, es tracta d’un habitatge familiar que va romandre gairebé tres generacions en mans dels hereus de la família, la qual cosa va influir notablement en la conservació de bona part del seu decorat interior, un dels més apreciables i millor conservats de la ciutat i on van intervenir més de 40 artistes i mestres artesans de l’època, com ara l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l’ebenista Gaspar Homar.

L’interior de la casa no solament destaca pel refinament i la qualitat del cassetonat o les escultures, mosaics, pintures, marcs, mobiliari i vitralls, sinó també per l’equitativa distribució de tots aquests detalls, des de la planta principal fins a l’últim dels habitatges destinats al lloguer, amb intenció de dignificar i singularitzar l’edificació.

Pel fet d’estar situat en el xamfrà que vincula el Passeig de Gràcia amb el carrer del Consell de Cent, aquest solar té una estructura irregular que el divideix en dos laterals de diferent llargada, problema que l’arquitecte Domènech i Montaner va resoldre donant monumentalitat a la cantonada amb una tribuna i balcons circulars, i rematant el seu eix vertical cap amunt, amb un templet de pedra i una cupulina de mosaic. A més, va dotar la planta baixa de grans finestrals arquejats i va situar balconeres partides per columnes en la resta dels pisos. Així, cada planta es distribueix de manera diferent i remata el conjunt amb cresteries de pinacles de pedra molt ornamentades.

Després de la seva última restauració, l’anomenada planta noble de la casa es va obrir al públic el gener de 2014 perquè barcelonins i visitants de la ciutat comtal tinguessin l’oportunitat de donar el seu propi veredicte al dilema de la Illa de la Discòrdia. Com a detall d’interès: la Casa Lleó i Morera és l’única de les tres que va rebre el Premi del Concurs Anual d’edificis artístics, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona en l’edició 1906.