Recordant el Drugstore de Passeig de Gràcia

Hi ha alguns locals que, encara que ja no existeixin, perduren en la memòria urbana i evoquen per dret propi tota una època. Al Passeig de Gràcia hi havia un d’aquests indrets, en el qual un -fent volar una mica la imaginació- es podia sentir una mica com si fos a Manhattan, pels seus horaris sense fi.

Ens estem referint al Drugstore de Passeig de Gràcia, un establiment emblemàtic de la Barcelona dels anys seixanta, una època en què la ciutat s’esforçava per desmarcar-se de la grisor del franquisme i abraçar la modernitat i el cosmopolitisme mirant cap a Europa.

Acompanyat d’una publicitat d’inequívoc regust pop, el Drugstore de Passeig de Gràcia es va inaugurar l’any 1967 al número 71, entre els carrers Mallorca i València i al costat del també desaparegut cinema Fantasio. La seva inauguració va ser sonada i va comptar amb la presència del pintor Salvador Dalí i de l’actor George Hamilton, a més d’una representació del món intel·lectual barceloní del moment.

Juntament amb els quioscs de les Rambles, el Drugstore era l’únic lloc de Barcelona on es podia comprar la premsa abans d’anar a dormir. En la seva ben assortida llibreria amb parets de vidre es podien adquirir llibres de matinada, també. I, ja als anys vuitanta -una dècada en la qual es va haver de reforçar la seguretat per prevenir la delinqüència-, una màquina expenedora permetia llogar pel·lícules de vídeo a qualsevol hora.

Al Drugstore també hi havia diverses botigues de moda -alguna tan extravagant com la que estava especialitzada en roba de paper-, de discos -amb presentacions i signatures per a fans-, de regals i d’electrònica, un bar restaurant i una botiga de queviures.

Una de les característiques més destacades del Drugstore de Passeig de Gràcia -i el que li donava bona part del seu atractiu- era el fet que estava obert 24 hores al dia, esdevenint el primer local d’aquestes característiques a Espanya i mantenint-ho fins que va tancar les portes el 1992.  Només inicialment tancava una hora, de sis a set, per a les tasques de neteja. Per aquesta raó, la seva cafeteria -que disposava d’una terrassa a l’exterior del Passeig- era meca dels noctàmbuls irredempts que mantenien la festa més enllà de la sortida del sol, i que coincidien amb els treballadors més matiners.