La mirada poètica de Cualladó

A més de l’obra d’art que és en si mateixa, i de les visites que poden fer-se pel seu interior i pel seu terrat, la Pedrera -la Casa Milà- acull també exposicions temporals dedicades a artistes de diferents disciplines. Pintors, escultors, fotògrafs o dissenyadors tenen a l’edifici de Gaudí el millor dels marcs possibles.

En aquest moment, i fins al 30 de juny, es pot veure a La Pedrera la mostra Cualladó essencial, dedicada a l’obra del fotògraf Gabriel Cualladó a través d’una selecció de 140 fotografies. Es tracta de la primera exposició individual a Barcelona del llegat d’aquest creador mort en 2003.

Nascut el 1925, Gabriel Cualladó és considerat un dels representants més destacats del moviment de la renovació de la fotografia espanyola de la segona meitat del segle XX. Entre les característiques més destacades de la seva obra hi ha la mirada humanista i carregada de poesia amb la qual va retratar la grisa realitat de la societat espanyola de postguerra. Lluny dels grans esdeveniments, Cualladó es va centrar en els detalls íntims i propers de la vida quotidiana, a través de fotografies dels seus amics, familiars i gent anònima. Els seus anys més prolífics van ser els compresos en les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, en què va signar sèries fotogràfiques ambientades a Madrid, París i Astúries.  Cualladó va tenir una formació totalment autodidacta i sempre es va considerar a si mateix com un amateur. També va ser un gran col·leccionista de fotografia, i entre els seus molts reconeixements va ser el primer guanyador dels Premis Nacionals de Fotografia i Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Madrid.

L’exposició, organitzada per Fundació Catalunya la Pedrera, continua la línia empresa en anteriors ocasions de reivindicar la feina de grans fotògrafs de la segona meitat del segle XX, com ja va fer amb Colita (2014), Leopoldo Pomés (2015), Toni Catany ( 2016) i Xavier Miserachs (2018).