EXPOSICIONS A LA FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

ALLORA & CALZADILLA

La severa vulnerabilitat climàtica i la massiva extracció de deute que pateix l’illa de Puerto Rico difícilment poden ignorar-se en tant que dóna un sentit polític a les obres d’Allora & Calzadilla.

Per a aquesta mostra a la Fundació Antoni Tàpies, la primera amb un caràcter monogràfic a l’estat espanyol, Allora & Calzadilla presenten una selecció d’obres produïdes entre 1996 i 2017. La dimensió musical d’aquestes peces indica als espectadors que aquí, molt possiblement, el visual es subordina a l’auditiu. Una obra condueix al visitant fins a una altra, de manera que Stop, Repair, Prepareu: Variations on “Oda to Joy” for Prepared Piano de 2008 pot portar indistintament al mur des del qual sona Wake up de 2007 o a la planta superior en la qual Hope hippo de 2005 pot ser percebuda gràcies a les alertes d’un xiulet.

La composició d’Allora & Calzadilla convoca una multiplicitat de formes d’estar en el món, formes d’existència que remeten a l’humà i a l’animal, a l’orgànic i al mineral. Per a aquests artistes l’acústic representa una expansió ininterrompuda que desafia la concepció perimetral de l’espai museístic.

Una catàstrofe que revela que el dèficit econòmic és també reflex d’un dèficit democràtic, el mateix que manté a Puerto Rico sota un règim de colonialitat encoberta. Una ambiciosa obra com Port Rican Light (Cova Vents), encarregada i instal·lada per Dia Art Foundation a Guayanilla-Peñuelas i que ha tancat setmanes abans d’inaugurar aquesta exposició, s’introdueix a la Fundació Antoni Tàpies sense una presència material física. Ho fa mitjançant un debat i una conversa que converteixen l’obra en un rumor. Una obra de la qual es parla sense necessitat d’haver-la vist.

ANTONI TÀPIES. T DE TERESA

Antoni Tàpies va conèixer a Teresa Barba a finals de la dècada de 1940. En aquell temps ella era encara molt jove. Pocs anys abans havia perdut la seva mare i va haver de fer-se càrrec dels seus cinc germans, alhora que tenia cura del seu pare. Tot això li va conferir una maduresa i una humanitat poc corrents per algú de la seva edat.

Durant l’estada de l’artista a París el bienni 1950-1951, van intercanviar una correspondència intensa i freqüent que els va unir a través de vincles íntims. En tornar de París van formalitzar la seva relació i a l’octubre de 1954 Antoni Tàpies i Teresa Barba es van casar a Barcelona.

La presentació de la sèrie de dibuixos Sèrie Teresa juntament amb la sèrie de litografies, litocollages i collages Cartes per a la Teresa, reten homenatge a la relació de tots dos. Aquestes obres celebren un llenguatge privat, accessible només per a aquells que el van utilitzar. Els dos blocs de treball despleguen un repertori de signes sense traducció per als espectadors. Tot un gest que preserva la intimitat de la parella tot i les al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida.

Dues exposicions que et permetran endinsar-te en l’obra d’un dels artistes catalans més importants del segle XX i una visió artística de les dificultats que pateix la illa de Puerto Rico.