This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.
Casa Malagrida: inspiració andina al Passeig de Gràcia
Al número 27 de Passeig de Gràcia i a només uns passos de l’emblemàtica illa de la discòrdia, s’alça la Casa Malagrida, construïda entre els anys 1906 i 1908. Si alces la vista, no passa desapercebuda la seva cúpula de pissarra negra a la cúspide amb una corona rematada per un penell de ferro forjat. Però aquesta només és la cirereta del pastís d’un edifici on regna l’ornamentació floral i els interiors ostentosos.
La Casa Malagrida va ser dissenyada per l’arquitecte Joaquim Codina per encàrrec de Manuel Malagrida, industrial i comerciant en el sector tabaquer, i originari del municipi d’Olot.
Després d’una temporada a París i Buenos Aires, el seu negoci prospera i decideix fixar la seva residència a l’emblemàtic Passeig de Gràcia, convertit en aquells anys en el nucli residencial de la burgesia.
A la construcció de la Casa Malagrida hi predominen materials com la pedra, el ferro i el marbre. La façana s’articula en tres nivells, concedint una gran importància a la primera planta. No només gaudeix aquesta d’una esplendorosa balconada, sinó també de dues tribunes amb enormes finestrals. Per la seva banda, cinc arcs configuren la planta baixa, concebuda per acollir establiments comercials.
Però convé fixar-se en els detalls. La decoració del sovint denominat Palau Malagrida és purament ornamental, amb motius florals i vegetals. Sorprèn la presència d’elements com el còndor andí o el retrat de Bartolomé Mitre, que va ser president d’Argentina a mitjans del segle XIX, com gest de complicitat a l’estada del propietari a Amèrica Llatina.
No són els únics símbols del continent americà, de fet, que figuren en aquest edifici d’estil modernista. També trobem un retrat de Cristòfor Colom envoltat per una corona de llorer.
Les tribunes laterals de la façana demostren una vegada més que el cor de l’industrial de la tabaqueria estava dividit. D’una banda, apareix representada la corona mural, en una clara al·lusió a la seva pàtria natal. De l’altra, el capell frigi (un símbol present en l’escut d’Argentina), que remet a la seva pàtria d’acollida.
Marbre i detalls daurats a l’interior
Si a l’exterior sorprèn, a l’interior impressiona aquest edifici. Dóna la benvinguda un vestíbul de marbre que dóna pas a una grandiosa escala que recorda molt a la d’altres edificis modernistes per la seva curvatura. Els interiors de la Casa Malagrida aclaparen també pels frescs del sostre i els detalls daurats que afegeixen elegància i distinció a l’entorn.
La Casa Malagrida va ser concebuda per a ús residencial. Es tracta d’un edifici de veïns que, desafortunadament, no està obert a públic general. Queda una placa en homenatge al mestre d’obres Joaquim Codina, mort pocs anys després de culminar la seva creació artística més notable, l’any 1910. Manuel Malagrida va morir el 1946 i està enterrat al Cementiri de Montjuïc.
