This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.
Palau Robert: la nota neoclàssica en un entorn modernista
El moviment modernista va néixer a finals del segle XIX i ràpidament va començar a estendre’s per tota Europa. Aquesta tendència va calar especialment a Barcelona, inundant racons com el Passeig de Gràcia, epicentre del modernisme a la ciutat comtal. Durant el seus anys de major esplendor, quan aquesta icònica avinguda es va omplir d’edificis que seguien aquest corrent arquitectònic, criden l’atenció altres construccions com el Palau Robert, d’estil neoclàssic. Aquest palau va ser construït entre 1898 i 1903 i contrasta en gran manera amb la resta d’immobles del Passeig de Gràcia.
El Palau Robert va ser la residència del marquès de Robert i porta la signatura de l’arquitecte Henry Grandpierre. Es va erigir amb pedra del massís del Montgrí, localitzat molt pròxim a les costes de la mar Mediterrània. L’edifici presenta un disseny de planta rectangular que amaga un pati interior. A la part posterior d’aquest palau hi ha una zona enjardinada que converteix aquest lloc en un recés de pau. Curiosament totes les palmeres que es troben disseminades en aquests jardins provenen de l’Exposició Universal de Barcelona celebrada l’any 1888.
A més de la planta baixa, l’immoble compta amb dos pisos més i un subterrani. La planta baixa i la primera eren la residència familiar, mentre que el pis superior estava reservat a les habitacions del servei. Per part seva, en la planta subterrània estaven les cuines. Mereix un esment especial l’elegant escala que comunicava els pisos entre si. Una altra bella escalinata és la que dona accés al palau.
D’acord amb les escriptures de l’època, sembla que aquest immoble va ser escenari dels esdeveniments més selectes. Segons sembla, l’any 1908 el Palau Robert va albergar una festa en honor dels monarques Alfons XIII i Victòria Eugènia que va comptar amb més de 500 convidats.
A pesar que la construcció del Palau Robert es va projectar perquè servís de residència per a l’esmentat aristòcrata, la veritat és que només unes dècades més tard va penjar el cartell de “S’embeni”. A la dècada dels 30, va estar sobre la taula la intenció de construir al mateix espai un hotel i saló d’espectacles que es denominaria “The Lido”. No obstant això, aquesta idea va caure en sac trencat i, finalment, es va convertir en la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A l’actualitat, disposa de diferents sales d’exposicions i, a més, és la seu de l’Oficina de Turisme. Els jardins estan oberts al públic i la visita al palau és de caràcter gratuït.
Amb aquestes transformacions, el Palau Robert s’ha convertit en un dels molts espais culturals existents a Barcelona. No obstant això, encara continua sent un desconegut.
Avui dia, de fet, és un centre cultural molt actiu que organitza activitats amb freqüència. Obre de dilluns a dissabte i també els diumenges i festius.
