La convulsa història de la plaça Cinc d'Oros
Situada en la intersecció entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, al districte de l’Eixample, la plaça Cinc d’Oros ha conegut diverses denominacions com ara plaça de Pi i Margall, plaça de la Victòria i plaça de Joan Carles I. Cinc d’Oros, però, era el nom que sempre se li havia donat popularment a la zona, ja que tenia quatre rotondes a cada cantonada i una més gran al centre, la qual cosa des del cel recorda el naip del cinc d’oros de la baralla espanyola. El nom va ser adoptat per una cèlebre llibreria situada a prop, fundada en 1969 i tancada el 2002.
L’any 1906, l’àrea va ser urbanitzada per l’arquitecte Pere Falqués, que va situar un conjunt de sis fanals al voltant de la rotonda central. A causa de l’augment de trànsit es van retirar el 1957 i el 1985 es van recol·locar a l’avinguda Gaudí.
El 1915 es va decidir aixecar-hi un monument dedicat a Francesc Pi i Margall, president de la I República Espanyola, però el projecte es va interrompre a causa d’altercats, es va reprendre el 1917 i es va tornar a suspendre amb la dictadura de Primo de Rivera.
Finalment, el 1936, el president de la Generalitat Lluís Companys va inaugurar un conjunt format per una escultura de Josep Viladomat -que va guanyar un concurs públic- dedicada a la República, un obelisc -conegut com el llapis- dissenyat pels arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca i un medalló dedicat a Pi i Margall.
Però, després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van retirar l’estàtua i el medalló i els van substituir per una alegoria de la Victòria de Frederic Marés, juntament amb un escut franquista.
Amb l’arribada de la democràcia, l’estàtua es va situar a la plaça de la República i es van retirar l’escut franquista i, més endavant, l’estàtua de la Victòria. En l’actualitat només queda l’obelisc, sense que tingui cap dedicació específica.
